divendres, 23 de maig del 2014

"Ara sí"

Mai he estat un shakesperià. Les obres de Shakespeare no han estat el meu fort: he rebut el bombardeig mediàtic de Romeu i Julieta i tots els seus remakes, versions i lectures, com a manacorí, he vist les obres escolars de Molt soroll per no res i un llarg etc i, fins i tot,he fet de Shylock, un personatge al qual li vaig tenir molta estima, a una de les obres que vaig fer. Però una representació especial ha provocat que escrigui sobre el reconegudíssim autor anglès i, també,
és la culpable que torni a escriure a aquest blog.

Ser o no ser Otel·lo (o com qualsevol dia tot se'n pot anar a la merda), amb la dramatúrgia de Núria Vizcarro i la direcció de Joan M. Albinyana, és la creació conjunta de NeoRural i Teatre de Vellut.  L'obra és una lectura que proposa idees esbojarrades a partir del "què hauria passat si...." i, a partir d'aquí, moure, remoure, destrossar, reconstruir, multidimensionar, policromatitzar, perdre el fil conductor i tornar a un clàssic per mostrar-nos que el destí és el destí.
He de dir que, des que vaig veure la versió de L'Odissea de NeoRural, som un fan declarat de les seves reconversions i Otel·lo no queda gens endarrera. El millor adjectiu que pot rebre l'obra és NeoRural: broma bruta, gags surrealistes, actuacions esbojarrades, referències pop (unes cançons boníssimes per a acompanyar l'obra) i ambient de cabaret.
Tot això, sumat a unes bones actuacions i a la música en directe, fan que l'experiència de Ser o no ser Otel·lo sigui més que gratificant i plaent amb una visió molt personal i esbojarrada d'un clàssic.

Imatge: Otel·lo en versió clicks de Playmobil (Internet és un gran món).

P.D: els dies 24 i 25 de maig encara podeu gaudir d'aquesta versió boja de Shakespeare: http://www.teatreprincipal.com/ai1ec_event/ser-o-no-ser-otello-o-com-tot-sen-va-a-la-merda-un-dia-qualsevol/?instance_id=727

P.D 2: notícia de l'ARABalears http://www.arabalears.cat/premium/cultura/no-Otello-al-teatre-Principal_0_1142885795.html